És la única dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona, que així reconeix la seva intel·ligència i erudició. El seu pare, Joan Antoni Morell —banquer erudit—, en una carta escrita l’any 1613, traça un perfil biogràfic de Juliana i explica com va descobrir les aptituds intel·lectuals de la filla, quan només tenia 4 anys, i com a partir d’aquell moment va posar en pràctica el paradigma humanista de l’educació de la dona com a mitjà per assolir «la plena virtut».

Als dotze anys, Juliana dominava el llatí, el grec, l’hebreu, el castellà i el francès, i havia estudiat filosofia, teologia, arts i dret, matèries en les quals excel·lí fins al punt de ser capaç de defensar públicament conclusions en filosofia a Lió, ciutat on va haver de refugiar-se amb el seu pare quan aquest va ser acusat d’homicidi. Als tretze anys, segons explica ella mateixa en una petita autobiografia, va sentir la crida a la vida religiosa. El pare, tot i que també mostrava intenció d’enclaustrar-la, hagués preferit el monestir de Valldonzella de Barcelona, però ella es va voler quedar a Avinyó, al convent de les dominiques de Santa Pràxedes. 

Als catorze anys, al palau pontifici d’Avinyó, va defensar la seva tesi doctoral, amb la qual obtingué el grau de doctora en Lleis. Va escriure poesia en llatí i en francès, que no s’ha conservat.